Com Adam va haver pecat,
el Pare Etern li va dir:
“Surt del preciós jardí
a on t’havia posat;
i ara estaràs obligat
a tots es trebais sofrir,
i llavonses a morir,
que és un dolor molt pesat”.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Bíblia
Poble
Sineu
Núm de glosa
151
Volum
III
Altres cançons relacionades
Amor, m’han dit més de sis
que amb vós no cobraré renda;
ell sou més mala d’entendre
que sa llengo d’un suís.
Ja sé, amor que vós direu
que som pobret d’heretat;
sa meva esquena fa blat
per pastar com vós voldreu.
Quan era petit, guardava
una rosa a un jardí,
i ara, com he estat fadrí,
que l’he volguda coir,
ja la m’han ’guda robada.
Tradicionari de Mallorca
