Los vostros superiors
no sé com tan errats van;
se pensen que em privaran,
garrida, de rallar amb vós,
i jo, per càstig dar-lós,
ja seré casat amb vós
com manco se pensaran.

Na Polla, la veciada,
jo li conec es seu mal:
diu que vol dur davantal,
perque cànyom fa criada.

Llengo llarga, ¿a on vas?
-Vermeia, ¿no callaràs?
-¿Si callaré? No callaré!
Si caic de s’abre, et mataré.
Una magrana i una serp.