S’haver-me’n d’anar no planc;
només ‘ver-te de deixar.
Si no te puc alcançar,
pens que arribaré a plorar,
per tu, llàgrimes de sang.

Sa llavor de ravenissa
és bona per dur a Ciutat;
m’he de fer un copinyat
com es que té Na Perrissa.

¿Saps que voldria tenir?
Esperit de profecia,
i d’allà on som sabria
s’estimat si es riu de mi.