Donareu aquest paper
a Margalida Sureda,
solament que ella conega
que jo amb ella tenc es bé.
Jo no mud ni mudaré
enc que el món trabucat veja.
Que rebentin muts i sords!
Vós sou sa meva alegria:
per rallar amb vós, aniria
dellà on vénen es tords.
Es sereno ha mort un moix
i l'ha duit an el Socós,
ha comprat un cèntim d'oli
i un panet de dos:
per dinar, per sopar,
per sa nina no n'hi ha!