A fira me’n som anat.
Mirau si l’he feta bona:
som baratada sa dona
amb un siurell, cap per cap.
I com me som cap guardat,
el m’han donat que no sona.
No tenc siurell ni tenc dona:
enganat per cada cap!

Encara que em devertesca,
dins mon cor tenc la tristor.
Que és de mal tenir amor
i un altre la posseesca!

–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!