Amb Vós me confés, Senyor,
perque sou la Veritat;
de lo que he fet i pensat,
de tot vos deman perdó.
Misericòrdi’,Senyor!
Me pesa d’haver pecat;
teniu de mi piedat;
sens Vós no puc haver bé,
sens Vós no puc haver gràcia,
que tant l’he de menester.

Aquest temps que no et veuré
l’amo és qui tendrà ganància,
perquè d’enyorança i ànsia
molts de pics no menjaré.

Madona de Son Vaquer,
ja poreu sortir aviada,
que sa vostra fia té
una dragona aferrada.
A sa Serra de Son Oms,
una farola han posada
per pegar qualque llumada
a s’enterro d’es dragons.
Un tal Miquel Garrover,
com de Son Vaquer venia,
deia an es qui coneixia
que En Francesc Pelut tenia
vint dragons dins un paper.
De Sant Juan eren molts,
i de Montuïri, trenta;
no pegraen cap sempenta,
però tiraren dragons.
-Madona de son Vauqer,
¿què vàreu fer d’es dragons?
-En férem botifarrons
per com es gendre vengué.-
Un dragó com un aumud
trobaren dins un paper.
Madò Morta ja no té
cap cabei en es puput.
An es pastor de Maìà
li va sebre molt de greu
que a un ball qui era seu
dragons hi varen tirar.
Es dematins s’arromanguen
per anar a munyir dragons.
De Sant Juan eren molts,
Montuïri i Vilafranca.
Un barco esteranger
per dins Maià se negava
de tant carregat que anava
d’es dragons de Son Vaquer.