Margalida, adiós;
jo et vull dar la despedida;
estoja’m una cadira
quan mos morirem tots dos.
Mu mare en pastar fa coques
tant si és vespre com dejorn.
A Son Metler hi ha un forn
que té vint-i-quatre boques.
Ja sé que ta mare ha dit
que per gendre no me vol:
ja li diràs tu a ta mare
que no me’n posaré dol.