Jo no hi anava tot sol;
un casat m’acompanyava,
i p’es camí cabilava:
¿Veiam qui tendrà es llençol?
Com sent ses cornetes
de s’artilleria,
es meu cor s’eixampla
de tanta alegria.
Majoral, deixau-m’hi anar,
a corrí a sa llaurada;
jo no hi som p’es pareier
ni p’es parei ni s’arada;
jo hi som per un jornaler
que té ma vida guanyada.