Vet allà En Juan Llobera
que se’n va amb sos vedells,
i mos durà més aucells,
gorrions i passerells,
i busquerets de vorera!

Tot s’estiu he espigolat
espigues d’en una en una.
N’he passada de fortuna!
I un altre és senyor d’es blat.

Preg a Déu que vos vengués
de blat una bona anyada,
d’ordi, de xeixa i civada,
barcella per garba fes;
garroves p’es garrovers,
una cosa mai pensada,
que en pegar-los espolsada
sa terra cobrigués;
a sa vinya, sa cenrada,
que Déu no la permetés,
i en esser en es cup vos fes
a dobla per carretada.