Es vent, quan està enfadat,
qualsevol pi fa engronsar;
un homo qui ha estat ’cuat,
de ningú se pot fiar.
Oh ramell de colomades,
que tu em vares enviar!
Dins es foc el vaig tirar.
Ja n’hi vaig dar, de potades!
N’Aina Mates no durà
mai més sa clenxa xapada:
es dobler de sa pomada,
es moixet l’hi va menjar.