Catalina, el meu cor està
que pena de nit i de dia,
i jo a la fi no voldria
que lo haguesses d’enganar,
i altri hagués de disfrutar
de sa teva galania.
Que t’olvidasses, voldria
de quants de fadrins hi ha,
fins que Déu mos dispondrà
davant un sagrat altar
i servidor teu seria.
Més informació
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Llubí
Altres cançons relacionades
Si teniu res regalat,
al•lotetes, tornau-hó,
que jo hi tenc un mocador
i ara diuen que és robat.
Es blat és curt de canons
i tal qual ho és s’anyada:
un homo amb una falcada
aplega una quarterada
i, si ve bé, cinc quartons.
Los qui volen esser genres
van a sa casa tot dret.
Mu mare, un sabateret
me mata es porc en divenres.
Tradicionari de Mallorca
