Ses al•lotes monyes, monyes,
no m’acaben d’agradar,
perquè no saben ballar
ses enfonyes, ses enfonyes.
Guerrera meva, sabràs
lo que t’enviaré a dir:
si s’és deixat de venir
és que d’ell no feia cas.
En sortir de la Calenda
a dur fonoi me’n ’niré
per sa gent d’es meu carrer
que de mi té mal de ventre.