Jo pas pena de cativa
des que amb tu no he rallat.
Saps que és de mal, estimat,
dur dol de persona viva!
Ses casades me consolen:
diuen: “Es teu ja vendrà”.
Val més un tord en sa mà
que mil i cinc-cents que volen.
Jo vénc amb moltes quimeres
d’ajudar-vos a segar.
Si entrada me voleu dar,
veniu a descarregar
aquest covo de cireres.