Un temps, sentir dir "Miquela",
que ho trobava d’esquerrà!
I ara, de poc ençà,
en sentir-la anomenar,
m’agenoi i bes en terra.
Que rigui qui té riaies:
ja hem acabat de segar.
Ara jo aniré a lligar,
i farem ses acabaies.
En veure’t i sentir-tè,
mon cor d’alegria salta;
si fosses d’es meu parer,
no te’n miraries d’altre.