S’estimat, per cosa poca,
de venir se n’ha deixat:
me pens que l’han enconat
de llet e somera loca.
En Miquel sempre li deia:
-Jo no vui que facis res;
mata un gall o dos, o tres,
o si no, mata s’euveia.-
S’euveia no li bastà
i encara en volia més;
s’ase val massa doblers
per haver-lo de matar.
Al qui ralla amb lo meu bé
sa saliva li deu crèixer.
Sonau llarga sa mateixa,
que és de marit i muller.