Me diuen: -Beneit, no muds
fins que la veuràs casada!-
¿Que no sabeu, estimada,
que sa corda més gruixada
que aguantava s’envelada
ja té tres cordells romputs?

De Montuïri són elles
i no els ho he gosat dir,
però demà de matí,
si passen i som aquí,
les he de dir “talequeres”.

Carabassa m’han donada,
carabassa menjaré:
me’n fot de sa carabassa;
d’es qui la’m dóna també.