Cantau, ninetes, tot lo sant dia amb alegria ses cançonetes. Unes matances tan bufarelles umplen ses pelles de frit amb panses.
Sopar de matances
Selva - Biniamar
Jo no tenc fetge ni lleu ni cap ni uis per mirar des que te’n vares anar, estimat, de dins Sineu.
Jo no sé què n’hem de dir d’aquesta terra tan poca: quan desenganx una roca, s’altra ja torna tenir.
En acabar de segar, de sa fauç faré gangaies. He perdudes ses riaies i ben prest perdré es cantar.
