Cansat estic d’estar dret i d’aguantar sa guiterra; si no em treis un tibulet, jo m’hauré d’asseure en terra.
Guiterres
Sineu
Al•loteta, vine, veuràs què he trobat: unes sabatetes d’un escarabat.
D’homos com tu no em pos dol, perque los maneig a coces. Tan lluny voldria que fosses com ses Cabrelles d’es Sol.
Com mir aquest roseret de roses enrevoltat, de coir-n’hi estic privat ni amb ses mans ni amb ganivet.
