Oh Mare de Déu de Lluc,
jo vos tenc de venir a veure,
i sense set tenc de beure,
perque, ara qui en tenc, no puc.
Jo galeig la meva veu,
i li faç fer lo que puc,
anc que per músic de Lluc
no m’han cercat, ja ho sabeu.
Jugant a estira i amolla
em vaig espanyar dos dits.
Quins dos joves tan polits!
Com farien bona colla!