Estimadeta garrida,
¿què és això, tant de mentir?
¿No sabeu que heu de morir?
¿O teniu acta de vida?
D’alegria es meu cor salta
en veure’t o sentir-tè,
i, si no ets d’es meu parer,
serà com qui pegar-mè
amb una mà a cada galta.
He espedregat un camí
i no hi he deixat cap mac,
per passar-ne s’estimat
de sa berganta d’aquí.