Cada dissabte veniu a Son Pastera p’es pa. Heu d’aprendre de donar, així com sempre preniu.
Satíriques
Sineu
Que sapi fondre-hi ets ossos, jo d’amor no mudaré; i si em priven, sortiré p’es corral o p’es carrer; si no puc sencera, a trossos!
Vou-verivou vou-veriveta, vendrà sa mareta quan haurà estat prou.
A sa finestra teniu un mirabajà, estimada, i en donar-li una uiada, un homo roman catiu.
