Cada dissabte deman:
–L’amo, deixau-me anar a Artà.
–Per anit no hi pots anar;
altres feines tens, Joan.
Sa camia, la’t duran
aquí, si la’t vols mudar.
–Jo no hi som per sa camia,
enc que mig any la dugués!
L’amo, jo hi som, i no més,
per veure Na Margalida.
Allunyament. Enyorança
Artà
Amor, Amos, Dia i nit, Enyorança, Feines medi rural, Gent foravilera, Indumentària i estètica, Medi rural, Mesos i setmanes, Peces de roba, Submissió
7a7b7b7a7a7b7c7d7d7c
Assonant
10
Referència a l’amor entre home i dona. Els sentiments d’un enamorat per l’absència de la seva estimada. Expressa melancolia produïda per l’allunyament i condensada en l’enyorança.
L’enamorat ha de demanar permís a l’amo per poder anar a veure l’enamorat; la qual cosa denota la submissió a l’amo.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Estimat, com jo veig s’ase
que vós solíeu menar,
corrents me’n vaig dins sa casa
perquè no em vegen plorar.
Ja diràs an En Llorenç,
si diu que tant m’ha anyorada,
que una setmana he trobada
més llarga que dos hiverns.