Si jo en es portal sortia
i ma vista descobria
que venguésseu aviat,
oh mirai meu estimat,
que t’enyor i t’he enyorat
aquest temps que has estat
’partat de ma companyia!
No s’és post es sol cap dia
que en tu no haja pensat,
que non t’haja comanat
a Cristo sagramentat,
també a la Verge Maria.

Bona amor, en no veure-vós,
duc cadena amb dues vies;
voldria tots aquests dies
passassen de dos en dos.

–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!