Cada dia dematí,
quan m’aixec de dins sa paia,
faç una grossa riaia
p’es qui se riurà de mi.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Artà
Alegria, Humor i comicitat, Ironia, Medi rural
7a7b7b7a
Mixta
4
44
II
349
Un homo, en esser tot sol,
que mena s’orde d’estreta!
Endemés, si és cuqueta,
ja té fred de juriol.
Vostra cara és un mirai,
Dona Maria Jusepa.
Correu la Xeca i la Meca
i no vos casareu mai.
Vaig néixer dins un corral
davall una figuereta,
i amb una senaieta
me varen dur a l’hospital.
Considerau cada qual
quina dona m’ha d’admetre,
en no esser borda o xueta
o ferida d’algun mal!