Busqueret, si vas a Alger, tintana amorosa,
tu faràs llarga volada, tintana amorosa amada.
i diràs a mos parents que mos pares m’han casada.,
Que m’han casada amb un jai, amb un jai barba gelada.
I m’han casada amb un jasi que tenia nou-cents anys,
i m’han casada amb un jpve que ne tenia mil i tants.
Fa set anys que som amb ell i no l’he vist mai de cara
només un dia dins s’hort qui perdó li demanava.
I aquest dia em prometé unes faldetes de llana,
un mantell de gira-sol i un davantal d’endiana.
Li vaig afinar un ull tort i l’altre qui s’entelava.
-No parleu, Ciciliana, no parleu tan llargament,
que, a casa de vostres pares, menjàveu el pa dolent,
i el menjau aquí de xeixa pastat en ribell d’argent.
-Més val estar a ca mos pares i menjar el pa dolent
que haver de sofrir veiures. Déu ajud an el jovent!
-No parleu, Ciciliana, no parleu tan llargament,
que, a casa de vostres pares, vós anàveu per dins fems,
i aquí anau de quadra en quadra i trepitjau or i argent.
Més val estar a ca mos pares, caminar per damunt fems
que haver de sofrir veiures. Déu ajud an el jovent!
-No parleu, Ciciliana, no parleu tan llargament,
que a casa de vostres pares, ’nàveu a missa corrents
i aquí hi anau en calessa amb tot s’acompanyament.
-Més val estar a ca els meus pares i anar a missa corrents,
que haver de sofrir veiures. Déu ajud an el jovent!
Esposa dissortada
Santanyí
Assonant
Una matinada fresca, ul-la-là, , quina fresca hi feia!
Me’n vaig voler anar a caçar, ul-là-là, quina freca hi fa!
I no vaig trobar cap caça, per jo porer-li tirar,
més que una sola pastora dins el cor de l’auzinar.
La vaig trobar dormideta i no em va veure arribar.
Vaig coir un brot de viola i an el pit l’hi vaig posar.
Amb l’oloreta que feia, la pastora es despertà.
-¿Què buscau aquí bon jove, que em veniu a despertar?
-La vostra amor, pastoreta , si la’m volíeu donar.
-Demanau-la an els meus pares, o si no, an el meu germà,.
o també a la tia monja, o al meu onclo capellà
Que, si ells la vos donaven, per ben donada estarà.
¿Voleu-me dir, pastoreta, de qui és el bestiar?
-Les auveietes són meves, els bouets del meu germà,
les esquelles del meu pare, si jo vui, les me darà.
¿A on ets, perdiu, com cantes,
que no t’he vista lluir?
Perdiu, vine, vine açí,
a pasturar amb ses altres.
Si dius que vaig a ca teva,
jo no hi vaig per festejar:
hi vaig per riure i xalar
amb una germana teva.