Bona nit i regale’t,
colga’t i dorm descansada,
que és sa darrera vegada
que venc aquí per veure’t.
Dos Tonis són qui m’aluien;
no sé amb qual me n’aniré;
me’n `niré amb so d’es carrer
encara que es veis no ho vuien.
Juan, Juan lo volia
i Juan el m’ha dat Déu;
si el m’hagués dat Pere, Andreu,
Rafel, Miquel o Tomeu,
pens que me n’afluixaria.