A vuitanta anys vaig entrar
en es quarto on vaig néixer:
no hi havia blat ni xeixa
ni lloc per posar es gra.
Es sereno ha mort un moix
i l’ha duit an el Socós,
ha comprat un cèntim d’oli
i un panet de dos:
per dinar, per sopar,
per sa nina no n’hi ha!
Abans de néixer son fii,
sa mare ja l’ha enterrat;
com prou dins es vas ha estat,
se desxondeix i surt viu.