Vida trista i penosa
passa el qui està en el desert;
jo la hi pas, i ho sé cert,
ausent de vós, cara hermosa.
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
Oh mirai de los meus uis!
¿A on deveu esser ara?
Darrere aquella muntanya.
Jo no sé com no m’hi duis!