Altres cançons relacionades
¿Et penses que per això
vagen musties mes plantes?
Jo et vui tant de bé com antes,
o ara més que llavò.
Et faig a sebre, Maneu,
que no vuies En Burguera,
que t’embruta sa pesquera
tirant aquest grumeig seu.
Margalida, es robiol
que me vares enviar,
es temps que el me vaig menjar,
en tu sempre vaig pensar,
hermosa cara de sol.
Me pareixs un cossiol
de roses, damunt l’altar!
I dedins, hi va tenir
un gustet de Margalida,
que es temps de la meva vida
no he menjat res tan fi.
Casi m’atravesca dir
que un qui estàs per a morir
i n’hi daven un bocí,
li farien cobrar vida.
Tradicionari de Mallorca
