Mestre Miquel, vós teniu
aqueix nas com un trinxet,
i l’allargau en s’estiu
i l’arrufau com fa fred.

Casi estava de llogar
unes cases a Ciutat:
veuria es meu estimat
com passaria, format,
amb so sabre an es costat
i es fusell en sa mà.

Canta tu, qui tens bon tible,
i llavó jo cantaré.
S’estimat vol quedar bé
a dos llocs, i no és possible.