Jo m’aixec dematinet, dematinet punta d’auba.Pos la sella an el cavall i la pistola a la xarma;i prenc per un carreró, per una costa solana.I, com som a mig camí, vaig sentir tocar campanes,i un amic meu vaig trobar, un amic de confiança.-¿No sabries, amic m

Un homo tan ben mudat,
ben vestit i cara neta,
haver d’esser refuat
d’una borda o xueta!

Matancera, a sa cadira,
matancera, an es bufet.
Jo vénc de matances
de ca es meu conquet.