Rebosillo de seguí,
calces verdes, no en faltaven,
i es jornalers aportaven
calamandri d’es més fi.
M’han privada que no rall
amb vós, mon bé vertader.
Tanmateix hi rallaré
quan passaré p’es carrer
cap amunt i cap avall.
Na Maria du arracades,
puntes de rixelié;
sa mare diu:-Jo no sé,
tan sols, qui els hi ha comprades.