Biniaraix és un jardí que es sol hi surt tres vegades; s’hi fan roses encarnades; una en voldria coir.
Biniaraix
Santa Maria del Camí
Na Rasca, des que té mul, vol es genre ric son pare: i és tan blanca per sa cara com una pella p’es cul.
Sa guiterra solament té trebai d’esser poc bona, i es sonador qui la sona és sa mitat més dolent.
Rodaràs i rodaràs i et recordaràs de mi, però com vendrà la fi en mon poder quedaràs.
