Jo me’n vaig dengalendenga
per no fer tant de renou.
Ses dones d’es carrer Nou
són pitjors que cent mil dimonis.
Ja no m’espanten fantasmes,
homos grans no em fan por a mi;
jo m’aconhort de morir
d’un tir de ses teves armes.
Frissava que fos migdia,
i no era per dinar:
jo hi era per demanar
noves de vós, vida mia.