Jo ara estic damunt La Mola
dalt un castell ben posat,
i, si vénc llicenciat,
tu seràs sa meva dona.

Es blat és curt de canons
i tal qual ho és s’anyada:
un homo amb una falcada
aplega una quarterada
i, si ve bé, cinc quartons.

Dos doblers de peix per ella
li basten bé per sopar,
i es vespre, com s’homo hi va,
un poc de brou d’escudella.
I ella, sa gran guitzera,
no se pot atgefegar.