Voldria esser es forreiat
de ses portes d’es quarter,
i veuria lo meu bé
quan va vestit de soldat.

Ja és migdia, ja és migdia!
I, si no ho és, ho serà:
jo me’n vaig a menjar pa;
¿tu que no hi véns, Margalida?

En es capell duràs borles
el temps que seràs fadrí.
Tan possible és casar-t’hí
com arribar a posseir
sa rectoria d’Esporles.