-Bernat, oh, Bernat;
però, Bernat!
-Hola, Juan,
fé’m un xigarro!
-No el te puc fer,
que si l’amo ve...
-Si l’amo ve,
pega un siulet
i farem via a sa paret.
Dos xigarros tenc,
tres que n’he fumats.
Tres i dos són cinc;
cinc i cinc són deu,
deu i deu són vint.
I vint, menos cinc, són quinze;
quinze, menos cinc, deu;
deu, menos cinc, són cinc;
i cinc i cinc i deu són vint.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Enumeratives
Santanyí
Assonant
17
IV
Mongete voleu que sia
d’es convent de l’Olivar,
i jo més m’estimaria
que em parlàsseu de casar.
Quan jo era petitet
mon pare em duia a la barca:
-Mariner, quan siguis gran,
no te fiïs de la calma.
Molt de temps ha que governa
sa vostra fia de mi,
i mai vos he sentit dir:
-’Xa fer, que jo et vui per gendre!