Bernat, bota d’es terrat.
Catalina, treu sa carabina.
Ramon, compta quants són.
Guiem, treu sa barra i prem.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Artà
Assonant
54
III
Es diu “es Cuento d’Es Mustir Vei”. És tan llarg com nins hi ha que juguen. Van
anomenant-los i hi afegeixen cosa que consoni amb el nom.
Cada dia em giraré
a sa penya d’es migdia,
i si no us veig, vida mia,
plorant m’aconhortaré.
Tot són mates i ravells
i romegueres i auzines
si no fos per ses fadrines,
Sos Llulls no val dos doblers.
En es carrer de ses Eres
ja no m’hi veureu tornar
perque diuen que allà hi ha
al•lotes molt malfeneres.