Jo no faç sinó mirar
cap amunt, devers ses cases.
No veig cabrer ni veig cabres,
ningú que guard bestiar.
-Saps que estic d’enamorada!
-Més que jo, no hi pots estar,
que dins es plat d’es menjar
sempre te veig retratada.
A sa vorera de mar
es barcos fan corantena.
Homos com tu, en vui trobar
a dos cèntims sa dotzena.