Ben bé es poria excusar
d’anar a Sóller a fer planta!
Jo em pens que aquesta berganta
d’alegria en dóna tanta
com una òliba que canta:
i si un tot sol s’enquantra,
un bon esglai sol pegar.
N’hi pren com un aubardà
qui, de desbuat que està,
dalt sa bístia no s’aguanta.
Més informació
Classificació
Satíriques
Poble
Sóller
Altres cançons relacionades
Per la mar hi ha camins que tots donen esperança:
jo, amb la vostra confiança,
faré garbes sense brins.
No em toquis es moraduix,
no em toquis s’aufabeguera,
no em véngues pus per darrere:
vine per davant, me’n ’fluix!
Enmig de la mar hi ha
peixos petits i redons;
la beata va curar
un nin amb sos peus redons.
Tradicionari de Mallorca
