Un dia, semblant-me festa,
a dur aigo vaig anar,
i beure me demanà
un jove, d’una finestra.
Jo tota em vaig retgirar
i vaig tornar com a terra:
-S’aigo d’es pou i sa gerra,
tot està a vostro manar.
S’al•lota em vol dar entenent
que es bancs de l’església ballen
i ses muntanyes davallen
a beure aigo en es torrent.
Una gulleta d’acer
enfilada amb un fil d’or.
Jo daria lo meu cor
a un jovenet mariner.