Baix ses sales de Morell varen tondre Na Juana. N’hi varen tomar, de llana! Cada estidorada un véll.
Tallar rama
Artà
Encara que em veis anar amb brusa manacorera, tateix som felanitxera i habitadora d’Artà.
De dalt a baix d’es carrer veuen murta capolada. Que prest la vegem casada, Na Bessona, si convé.
Jo t’estim més, ramelloi, que no ton pare i ta mare, i, en mirar-te sa cara, tots ets altres me fan oi.
