Em veig venir sa ruixada.
Amor, ¿que la’m pegareu?
Emperò no la’m fareu
que no la m’hagi pensada.

Sa dona, colgat, me deia:
-Compra’m es davantal nou.-
I jo, davall es llençol,
com un betzol, qui me’n reia.
I es comptes que jo feia,
de comprar un pa d’un sou
o un de munició
o un aumud de favó
per no beure tant de brou.

Dues destrals a un pi,
de cop el tomen en terra:
dos guerrers tenc que em fan guerra;
de cop m’hi tendran a mi.