Jo me’n vaig a Barcelona
i no sé quan tornaré.
Oh Catalina Serrona,
ara ve es santanyiner.
D’aquí en envant vui pensar
quin nom ha d’esser es meu homo:
¿Pere, Juan, Jaume, Toni,
Rafel, Miquel o Tià?
Vós me donau carn d’espatla,
careta de vin-blanc dolç.
Allà a s’hostal de sa Pols
es saig va penyorar es batle.