-Ara que vos tenc amb mi,
voldria conversar amb vós;
amor de tots mes amors,
digau què vos tenc que dir.
-Amor de tots mes amors,
després del temps senyalat,
de Jesús vengué manat
a un llit col•locar-vós.

Més informació
Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Casament. Noces. Dot

Poble

Santa Margalida

Núm de glosa

1545

Volum

III

Altres cançons relacionades

El Rei tenia tres fies, totes tres com una plata.
El Rei s’enamorà d’una: de Na Catalina guapa.
La Reina, com se’n va témer, la tancà dins la cambra alta,
i li daven per menjar tonyina i carn salada,
i un poc d’aigo de la mar per beur, sols li donaven .
Passa un dia, en passen dos, passa tota una setmana.
Ella, de set que patia, per la finestra mirava.
La seva mare va veure qui, amb fuset d’or, filava.
-Ai, mare, la mia mare, amb tota honra us deman gràcia.
¿Voleu-me dar un tassó d’aigo i la glòria us serà dada?
-No en beuràs, fia traidora, no en beuràs, fia malvada;
no haguesses volguda esser de ton pare s’estimada.-
Ella se’n torna molt trista, qui gotes de sang plorava.
Passa un dia, en passen dos, passa tota una setmana.
Ella, de set que patia, per la finetra mirava.
I ses germanes va veure qui amb guyetes d’or brodaven.
-Germanes, germanes mies, amb tota honra us deman gràcia.
¿Voleu-me dar un tassó d’aigo, i la glòria us serà dada?
-No ne beuràs tu, traidora, no ne beuràs tu, malvada;
no haguesses volguda esser de mon pare s’estimada.-
Ella se’n torna molt trista, qui gotes de sang plorava.
Passa un dia, en passen dos, passa tota la setana.
Ella, de set que patia, per la finestra mirava.
Va veure los seus germans qui amb bolletes d’or jugaven.
-Oh, germans, germanets meus, amb tota honra us deman gràcia.
-No ne beuràs tu, maldita; no ne beuràs tu, mavada!
No haguesses volguda esser de mon pare s’estimada.-
Ella se’n torna molt trista, que gotes de sang plorava.
Passa un dia, en passen dos, passa tota la setmana.
Ella, de set que patia, per la finestra mirava,
i lo seu pare va veure qui amb comtes se passejava.
-Ai, pare, lo meu bon pare, amb tota honra us deman gràcia.
Voleu-me dar un tassó d’aigo i la glòria us serà dada?
-Correu, comtes i vassalls, correu, criats i criades,
duis aigo a la meva fia.
Qui primer li assistirà la corona haurà guanyada!-
Com arribaren a dalt, la princesa badaiava:
dos àngels qui feien lum, Maria la coronava.
Son pare, al morir, fonc sant; sa mare fonc condemnada.
La princesa al cel pujà amb àngels a cada banda.

Aquest canet que has menat,
no el trobes curt de gambals?
Si allarguen ets animals,
no en deu porer aglapir cap.

Na Roja i Na Morena,
Na Patora i es cavall;
jo no em cansaria mai
de tocar a damunt s’era.

Mallorca Oral - tradicionari-de-mallorca

Tradicionari de Mallorca

Mallorca Oral - arxiu-oral-de-mallorca

Arxiu Oral de Mallorca