Solada amb ses dues mans,
cada any fa una somada
i un odre que en venem,
s’altre roman per sa casa.
Guiem, mos n’haurem d’anar;
ja no vendrà En Jaume, anit;
tal vegada haurà sortit
una estona a festejar.
No em véngues amb magarrufes
i jo tampoc no hi aniré.
Si et cases amb so fuster,
hauràs d’anar p’es carrer:
-¿Qui me vol comprar baldufes?