Tenia Na Palacanyes
i vaig armar Na Coa-d’ai;
ell no n’heu vista cap mai,
somera amb tan poques manyes!
Na Palacanyes du fueros
i Na Coa-d’ai també.
De ses pedres que duré
he d’alçar ca s’Esgoder
deu pams més alt que es Crucero.

Sa musica està trempada
a punt de solfa major,
i sa casa demanada,
però no ballaran, no.

Jo estic tan cruixit d’amor
com la llimona sucada,
o una nau rebentada
que, dia de borrascada,
ha romput s’abre major.