Com vaig veure lo seu mal,
li vaig dir: “No seràs llarga”.
Com sortia de sa cambra,
ets uis me feien canal.
D’es trebai surt es profit,
he sentit dir de vegades;
però jo amb ses uiades,
garrida, m’he devertit.
Jo et duc comandacions,
Margalida, d'un fadrí,
fins que ses branques d’un pi
facen ramells de murtons.