S’altre dia es va casar
un jove poc instruït,
i quan va ser dins es llit
al punt se va baraiar.

Que és estat de ric i pobre
en una nit es meu ca:
ahir no volia pa
i avui ja menja garrova.

-Jovençana, caminau,
parlarem d’es vostros viures.
Jo pagaria cent lliures
d’estar així com vós estau.
-Vós vos queixau i jo em queix;
mos trebais van a la banda.
Jo en donaria cinquanta
porer-vos carregar es feix!