Aquests enagos vermeis
que soleu dur per ballar,
jo els he d’arribar a fer anar
per ses costes d’es Moreis.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Faldes, gonelles, mirinyacs
Artà
135
II
Tu te devies pensar
que d’enuig me moriria,
i més tost tenc alegria
d’ençà que te vaig deixar.
Per ventura estic malalta
i vós deis: “Regalau-vós!”
Estimat, ausent de vós,
lo millor regalo em falta.
Si cerques fons, pesca endins
i ne trauràs una braça.
Es trespol d’aquesta casa
ja ho du, d’enganar fadrins.