Altres cançons relacionades
A dins es vas del Roser
me duran, com seré morta;
i lo que més m’aconhorta,
que no m’hi enyoraré.
Es blau mostra gelosia;
es vermei, que està inflamat;
es negre, que va endolat;
i es groc, desesperat;
i es verd, esperança mia.
No me vénguis més davant,
de fadrina ni casada,
i així estaré descansada
de no rebre cap pernada
d’un ase que brama tant.
Tradicionari de Mallorca
