Aquesta que és tan petita,
i que balla d’assentat!
Com és bona veritat:
s’espina, com neix, ja pica.
Al•lotes, molts ne teniu,
d’enamorats de vetlada,
i com ve una diada
d’una festa assenyalada,
a sa plaça no lluïu.
Mu mare, Na Margalida
an es ball se’n vol anar.
-Mu mare, deixau-m’hi anar,
jo que tenc tanta ballera!
-Si em fas treure sa llendera,
jo sí que et faré ballar!
Has de sebre manejar
es mànec de sa granera.